divendres, 1 d’abril de 2016

Però, i per què se cremarà la muntanya de Carcaixent?

INTRODUCCIÓ

Ara fa un any una entrada del blog va tindre una certa repercussió a propòsit de per què sempre s'inunden algunes zones de Carcaixent. Al fil de les pluges molta gent es va interessar per conèixer algunes de les raons per les que s'inunda el poble. Aprofitant que la finalitat d'este espai virtual és la divulgació de qüestions ambientals (entre d'altres), i aprofitant els canvis de Govern en molts municipis, esta entrada està dedicada a la prevenció d'incendis forestals si bé, va jugada una paella a Ca La Roja (Carcaixent) que no tindrà tanta difusió. A la gent li agrada la muntanya, però que se creme no implica cap molèstia directa, cap conseqüència en el seu dia a dia tan directa com amb l'aigua. O sí?.


Dotació de bombers actuant al incendi que avançava cap la urbanització "Els Amics" de Carcaixent. La presència de població complica la gestió del incendi forestal pel risc que implica per a les persones. 
(Imatge del dia 08/09/2014 - Autor: Ferran Dalmau - Rovira)



1. CARCAIXENT, un municipi forestal.

El problema dels incendis forestals no és nou. El que sí és nou és com està percebent la societat els espais forestals. S'ha passat d'un ús productiu (llenya, ramaderia, menjar, caça, bolets, calç...) a un ús lúdic, esportiu i d'oci en molts casos. A més, l'aproximació als espais agroforestals es fa des d'una perspectiva urbana, quan no urbanita. 

Potser no hi ha una consciència real, però Carcaixent és un municipi amb una important superfície forestal. Quasi el 50% del total de tot el terme municipal. Concretament 2.702 hectàrees aproximadament són forestals. I dic aproximadament perquè l'abandó de terres de cultiu en àrees limítrofs a espais forestals estan fent que la superfície vaja en augment. Actualment és molt provable que eixa xifra siga major, ja que molts d'eixos cultius abandonats en àrees pròximes a terrenys forestals se van repoblant de forma natural al desaparèixer l'activitat humana. Però eixes dades no estan recollides en un registre oficial. Carcaixent té una divisió global d’usos del sól d’acord amb el següent esquema:

 Superfícies totals dels diferents ecosistemes presents a Carcaixent (en ha) (Font: Agenda 21 - Medi XXI GSA).
NO FORESTAL (ha)
NATURAL O FORESTAL (ha)
TOTAL (ha)
   Urbà i urbanitzable
  Agrícola
               423
   2.816
          2.702
      5.941
           Total No Forestal: 3.239




Durant dècades el territori de Carcaixent (i molts altres municipis de La Ribera) disposaven d'una extensa xarxa de forns de calç. Estos forns que s'empraven per a obtindre el preuat material que servia per emblanquinar façanes, entre d'altres usos, consumien quantitats molt importants de llenya. Això, unit a que la calefacció era de llenya, o a una intensa vida agroforestal, o fins i tot l'ús de la fusta com a material constructiu implicava que la càrrega de combustible (quantitat de vegetació acumulada) era molt menor.


Forn de calç a Carcaixent. Partida dels Calçiners (hui en dia, Sant Blai). Font: Antonio Sabater


Però amb la "modernitat" i l'abandó dels usos tradicionals, la implementació dels combustibles fòssils, materials plàstics per als mobles, pintures plàstiques (tot això derivat del petroli...) o l'ús de nous materials de construcció en detriment de la fusta ha fet que a poc a poc les muntanyes estiguen abandonades o com molta gent diu "brutes". 

No obstant cal aclarir que brutes estan quan algunes persones incíviques (conegudes com a porquets de muntanya de dues potes...) les embruten. Una muntanya amb molta vegetació està abandonada, o no gestionada, mentre que una muntanya gestionada és aquella a la que hi ha una sèrie d'aprofitaments en els que es redueix la seua càrrega combustible. Ací podeu veure la diferència:



Muntanyes "brutes" o no gestionades. La vegetació s'acumula i resulten pràcticament impenetrables. En cas d'incendi forestal els mitjans d'extinció no poden intervindre i pateixen el que s'anomenen com a incendis fora de capacitat d'extinció. A més, no generen cap benefici econòmic (sí que en generen d'ambiental, i en menor quantia social, si bé no resulta fàcil passejar i disfrutar estes masses tan enforfoguides) Font: Medi XXI GSA. 


Muntanyes "netes" o gestionades mitjançant un Pla d'Ordenació Forestal Sostenible. La vegetació és gestionada i aprofitada de forma ordenada generant nombrosos beneficis. Des d'un punt de vista social se generen llocs de treball, se n'obté un benefici econòmic i són espais on resulta més fàcil accedir. Des del punt de vista ambiental masses millor estructurades permeten millorar la biodiversitat i avançar cap a boscos més madurs prevenint incendis forestals. Font: Ferran Dalmau Rovira. Parc Natural del Moncayo. Aragó. 


2. CARCAIXENT, un municipi que crema, i que cremarà.


Potser esta afirmació sorprendrà a alguns. Però és una realitat demostrable. De fet, el foc és un element propi dels ecosistemes mediterranis que està present de forma natural i que afavoreix la recirculació d’energia i de nutrients. Solament cal pensar que si no estiguérem els humans continuaria havent tronades amb descàrregues elèctriques. I eixes descàrregues en les condicions adients, provocarien incendis. Ja passava abans de que nosaltres poblàrem este terme municipal.

Però, com que convivim en el mateix espai cal fer una consideració respecte als incendis forestals: Les plantes són, entre altres moltes coses (éssers vius, fàbriques d'oxigen...), energia del Sol transformada en biomassa. Heus ací un exemple de diferents "biomasses" que podem trobar en el nostre dia a dia:



Diferents formes de biomassa provinent del Sol. Font: Medi XXI GSA 

De fet, per acció del foc, moltes espècies vegetals mediterrànies han evolucionat estretament lligades amb foc fins al punt que han adaptat la seua forma de viure a la presència dels incendis. Algunes generen molta llavor, altres simplement rebroten de soca i altres s'han fet una corfa ben poderosa (com les sureres) que les aïlla del calor.  El problema és que els humans estem darrere de la gran majoria d'incendis (intencionalitat, imprudències...) i no donem temps a la vegetació a recuperar el seu estat natural amb la nostra acció en algunes ocasions, i amb l'omissió en altres.

Però, com a espai de divulgació tècnica, quan se fa una afirmació cal aportar dades. I heus ací una breu aproximació: 

En les darreres dècades això ha passat a Carcaixent. Des de l'any 1.983 Carcaixent ha patit 65 incidents relacionats amb el foc forestal. Eixos conats (quan el foc no crema més d'una hectàrea) o incendis (quan sí que ho fa) han cremat, diverses vegades, la major part del terme municipal. Però l'estat en el que es troben les nostres muntanyes fa que eixe escenari puga tornar-se a repetir, i que, si no se li fica remei, tornem a estar com estàvem fa 60 anys. Esta imatge és del vol americà. Concretament de l'any 1.956. Des d'aleshores han passat exactament sis dècades (1956 - 2016).

De fet, des dels anys 80 del segle passat es produeix un Gran Incendi Forestal (G.I.F.) cada dècada, aproximadament. Ací es pot veure una mostra.

Gran Incendi Forestal anys 80. Data: 17/07/1981 Superfície afectada: 2.375 hectàrees. 

La taca que es veu a la imatge sobre la superposició del perímetre del terme municipal de Carcaixent representa la superfície afectada per l'incendi de 1.981 que va cremar la major part del terme forestal de Carcaixent que ja s'havia cremat en 1.973 . Font: Generalitat Valenciana.

Notícia apareguda en el diari ABC sobre l'episodi d'incendis en diverses localitats en 1981 en el que es fa referència al foc de Carcaixent en el que cremaren més de 2000 hectàrees. Font: ABC



Gran Incendi Forestal anys 90. Data: 13/07/1991 Superfície afectada: 4.502,20 hectàrees (amb afecció a Simat i altres termes municipals). 


La taca que es veu a la imatge sobre la superposició del perímetre del terme municipal de Carcaixent representa la superfície afectada per l'incendi de 1.991 que va cremar la major part del terme forestal de Carcaixent que ja s'havia cremat en el 81. Font: Generalitat Valenciana.


Gran Incendi Forestal anys 00. Data: 03/09/2000 Superfície afectada: 1.237 hectàrees (amb afecció a Rafelguaraf, Simat i altres termes municipals).


La taca que es veu a la imatge sobre la superposició del perímetre del terme municipal de Carcaixent representa la superfície afectada per l'incendi del 2000 que va afectar solament el sector sud - oest del terme municipal i que va poder ser controlat en la zona de l'Hort de Soriano (part alta de la Font de La Parra). No obstant,la zona cremada ja havia estat afectada pels focs dels 80 i dels 90. Font: Generalitat Valenciana.


Gran Incendi Forestal anys 10. Data: 07/09/2010 Superfície afectada: 2.059 hectàrees (amb afecció a Rafelguaraf, Simat i altres termes municipals).


La taca que es veu a la imatge sobre la superposició del perímetre del terme municipal de Carcaixent representa la superfície afectada per l'incendi del 2010 que va afectar solament el sector sud - oest del terme municipal i que va poder ser controlat en la pista de les Cases d'Alberola. No obstant,la zona cremada ja havia estat afectada pels focs dels 80 i dels 90. Font: Generalitat Valenciana.

Per tant, d'estes dades es poden extreure algunes conclusions: 

  • D'acord amb la sèrie històrica de les darreres dècades, just ara que fa 100 anys que Carcaixent va obtindre el títol de ciutat, estem dins del període de retorn per tornar a patir un Gran Incendi Forestal. Estadísticament en els propers 5 anys és probable que la situació es torne a repetir atenent a les dades històriques i considerant l'estat en el que es troben les zones agroforestals.
  • Solament s'ha fet referència als Grans Incendis Forestals (+ de 500 hectàrees) però se n'han patit molts altres, majoritàriament per causalitat humana. Afortunadament els Serveis d'Emergència van poder parar-los a temps, no sense dificultats. Però si el foc es produeix el dia en que hi ha simultaneïtat (diversos incendis al mateix temps) o en el que la meteorologia és més desfavorable... el resultat pot ser inevitable.

Desplegament de mitjans davant el conat incendi forestal 31/07/2014 entre l'antiga via del tren Carcaixent - Dènia i la CV-50 a l'altura del barranc de l'Estret en terme municipal d'Alzira amb potencial d'afecció a Carcaixent. En alguns punts el foc va creuar l'antic traçat de la via i podria haver progressat a Carcaixent.  Afortunadament la ràpida intervenció dels Serveis d'Emergències (Bombers del Consorci Provincial de València, Protecció Civil de Carcaixent, PROCARSA, Policia Local d'Alzira i Carcaixent, VACIF Alzira, Guàrdia Civil, Brigades Forestals, mitjans aeris de la Generalitat Valenciana...) aconseguiren controlar el foc que s'havia iniciat perquè un particular estava cremant unes restes vegetals. Autor: Ferran Dalmau - Rovira, 2014

  • Els cultius abandonats constitueixen un risc cada dia més important des del punt de vista dels incidents relacionats amb el foc. Exemple cultius abandonats cremant en la zona del Racó de la Maragua. Si en lloc d'anar el vent cap al casc urbà hagués anat en sentit contrari hauria generat molts més problemes: 
  • La presència de persones i cases en contacte amb zones de risc genera un problema greu per a la protecció civil. A més, condiciona notablement les operacions d'extinció, seguretat i control. Exemple: un foc que comença en un camp corre entre els termes de Carcaixent i Alzira votant de solar en solar fins a arribar al Monestir de La Barraca d'Aigües Vives. Novament, per fortuna, els mitjans van evitar un problema major, però el potencial del foc per provocar danys en Santa Marina, l'Hospital i els altres nuclis de població de la zona era evident. 


3. Aleshores, què se pot fer per a evitar-ho?


Res. És com pretendre que no ploga per a que no hi haja inundacions... Des d'un punt de vista molt resumit hi ha almenys quatre factors que condicionen la gestió i ordenació del sòl forestal. La propietat del sòl (majoritàriament privada), els usos confrontants (contacte entre usos diferents normalment agrícola - forestal o urbà - forestal), l’absència d’una planificació específica d’ús i gestió de les zones de muntanya (no existeix ordenació del territori efectiva), i el risc davant els incendis forestals (no hi ha pla de prevenció d'incendis)
.


Carcaixent després dels grans incendis forestals de meitat del segle XX. Font: Vol americà 1965 - Institut Cartogràfic Valencià


Bombers del Consorci Provincial de València davant l'incendi del 08/09/2014 en les rodalies de la urbanització "Els Amics" a Carcaixent. Autor: Ferran Dalmau Rovira.


Tard o prompte les muntanyes de Carcaixent (o la de qualsevol altre municipi mediterrani) tornaran a cremar-se. El foc és un fet que forma part de l'ecosistema mediterrani. Que eixe futur incendi forestal creme més o que creme menys superfície, que faça més o menys mal, dependrà de si s'han adoptat mesures preventives abans per tal de minimitzar el seu impacte. Per a aconseguir-ho cal millorar les condicions del territori (menys combustible, àrees que possibiliten el control del foc, pistes, dipòsits d'aigua, plans d'emergència i evacuació...). I aconseguir-ho és una responsabilitat compartida entre els poders públics i la ciutadania. I cal ser conscients d'un fet: els incendis forestals tenen conseqüències directes sobre moltes qüestions, com ara les inundacions. La pèrdua de la coberta vegetal genera més problemes quan hi ha pluja torrencial, a banda de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, la destrucció del paisatge, els danys econòmics directes i indirectes... Un exemple: l'enfonsament del pont de Beniarbeig sobre el Riu Girona l'any 2007 va ser provocat per un episodi de pluges torrencials. El que no s'ha avaluat adientment és l'efecte que la manca de coberta vegetal va tindre sobre este fet. Per a que el lector tinga una referència. Quan plou sobre un bosc, o sobre vegetació madura, aproximadament el 90% de l'aigua (90 de cada 100 litres) va a parar als aqüífers. El 10% restant provoca el que s'anomena escorrentia superficial que no és altra cosa que l'aigua que va a parar als barrancs i als rius. 

Si eliminem la coberta vegetal estos percentatges s'inverteixen. Així doncs, 10 litres de cada 100 passen als aqüífers i 90 corren pels barrancs. És lògic imaginar l'efecte, no?

Moment en el que s'enfonsa el pont de Beniarbeig sobre el riu Girona en 2007. Font: Youtube



Actualment, davant el problema dels incendis forestals hi ha una política REACTIVA. És a dir, es reacciona quan es produeix el problema. Però l'experiència està demostrant que el que realment cal és apostar per polítiques PROACTIVES i actuar ABANS de que es produeixca l'emergència. Al remat, l'única cosa que podem decidir és en quin escenari es jugarà la partida. La prevenció representa, sense dubte, gran part de la solució. I tot i que Carcaixent va per davant de molts altres municipis, encara queda molta feina per fer.


Heus ací dos exemples en positiu per tancar el post:

Jornades prevenció incendis en urbanitzacions 2015



Visita Secretari Autonòmic per veure projectes en matèria preventiva a Carcaixent


Podem actuar, i tractar de protegir el patrimoni natural, o podem protestar el dia de l'incendi.

Què prefereix vostè?



1 comentari:

  1. Molt bon article. Gracies per aportar informació tan esclaridora.

    ResponElimina