dilluns, 29 d’agost de 2016

#CipresesARDEN o el día de la marmota...

Recientemente, por desgracia, ha vuelto a la palestra el asunto, manido ya (Sobado, ajado, pasado de sazón, podrido o muy trillado...) de los cipreses y su uso en el ámbito de los incendios forestales publicado por Las Provincias (diario valenciano) y por el programa "El Bosque Animado", de Radio 3 de Radio Nacional de España. Manda *%!@~$... 

A continuación, nuevamente, el colectivo profesional que se dedica a combatir el fuego, y que conoce perfectamente las "bondades" de tan insigne especie, se ha echado las manos a la cabeza. Y no es para menos.

Para que quede claro, y para zanjar definitivamente el tema:

Los cipreses no sirven como barrera contra el fuego. Al contrario, suponen un vector de propagación del incendio especialmente en áreas pobladas con riesgo forestal, y han sido el motivo de que muchas edificaciones ardan.

Efecto de un seto de ciprés sobre una vivienda en el incendio forestal de Calicanto en Torrent en el año 2014. La barrera verde de ciprés arde con facilidad favoreciendo los daños en las estructuras. Fuente: Medi XXI GSA


El simple hecho de tener que estar escribiendo sobre esto ya es de por sí lamentable, y sirve de muestra clara sobre cómo la sociedad moderna es permeable a bulos, barbaridades y otras porquerías que circulan por las redes. 

Y para más recochineo, los medios de comunicación citados, que al parecer en verano andan escasos de noticias y plagados de becarios, dando pábulo a tamaña sandez. Lo más lamentable de todo es que parece que no interesa contrastar la información... y así nos va. Sería muy recomendable que del mismo modo que cuando un técnico (ingenieros, arquitectos...) firma un proyecto, estudio, informe o plan se hace responsable de las consecuencias de lo que suscribe (pudiendo acabar ante un juez, inhabilitad@ o en la cárcel...) otras profesiones cuando firman un artículo y lo emiten a la sociedad tuvieran responsabilidad... especialmente en lo que atañe a las emergencias y la protección civil.

¿Qué pasaría si alguien se ve atrapado por un fuego forestal y se refugia tras unos cipreses? Lo había leído en la prensa... o escuchado por la radio... ¿Tendrían responsabilidad penal o administrativa las personas (ir) responsables que emitieron dicha información? ¿Deberían tenerla?

Noticia que originó la polémica en 2012. El titular es una auténtica barbaridad. Artículo de este mismo blog que desmiente la barbaridad del artículo del periodista de El País, Joaquín Gil.




A cada artículo aparecido en prensa le suceden otros muchos denunciando la barbaridad. Pero no aprendemos. 

Y no se entiende que haya recursos (muchos euros de dinero público en forma de proyecto europeo) para estudiar estas cosas y que los Bomberos Forestales estén cobrando una miseria por apagar incendios y no haya en algunos operativos dinero para emisoras o mangueras, o no se invierta en gestión agroforestal para reducir el riesgo de Grandes Incendios Forestales... pero es la sociedad que nos ha tocado vivir... y si se quiere mejorar habrá que revisar las prioridades.


Cierto es que cada vez que sacan el tema, se producen reacciones entre los profesionales de los incendios forestales, que algo entienden del fuego,... básicamente de tres tipos: o nos escandalizamos o nos echamos unas risas... de hecho el cachondeo en el gremio agroforestal / ambiental a este respecto es considerable, o tratamos de aportar información que contrarreste tanta irresponsabilidad. Algunos ejemplos:

Ironía fina y sarcasmo ante un hecho... los cipreses ardieron...  y lo cuenta gente que apaga incendios forestales y sufre los efectos de este tipo de "barreras" verdes. Fuente: Twitter @talaya1979


Conversación en tono jocoso respecto a la vegetación ignífuga. Fuente: Twitter @Preven_IIFF_CV

Información sobre otros ejemplos de zonas con cipreses arrasadas por el fuego. Fuente: Twitter de Xarxa Forestal (Balears) @xarxaforestal

Tuit del responsable del Departamento de Protección Civil y Emergencias del Ayuntamiento de Alcoi con ejemplos locales de cipreses que arden bajo en hastag #CipresesARDEN. Fuente: Twitter @Quique_Blanes


Lo que está claro es que el temita de los cipreses ya cansa. Y aunque tomarlo con humor sea una opción, es algo serio. Afecta a la seguridad de las personas que viven en zonas con cipreses, y a quiénes combaten los incendios. Por ello much@s nos tomamos tantas molestias... 

Como colofón a esta entrada, una muestra de los últimos casos de cipreses afectando a viviendas que hemos documentado. Fue en Carcaixent, en el incendio de junio de 2016.

En el primer ejemplo, no se quemaron los pinos (¿ignífugos? xD) y sí se quemó la barrera verde de ciprés pese al aporte de agua... y en el segundo (Ejemplo 2) los cipreses ubicados alrededor de la vivienda provocaron que la estructura fuese destruída en su totalidad. Las imágenes mostradas son sólo algunas. A título ilustrativo. Tenemos cientos de ellas. 

Juzguen ustedes mism@s...


Ejemplo 1. Masa de pinar poco afectada al fondo de la imagen. Barrera de ciprés arrasada por el fuego. Incendio Forestal de Carcaixent, junio de 2016, en Valencia. Fuente: Dalmau - Rovira, 2016 



Ejemplo 2. Efectos de la radiación sobre la edificación rodeada de cipreses. Literalmente actuaron como un horno emitiendo calor que afectó a la vivienda.  Incendio Forestal de Carcaixent, junio de 2016, en Valencia. Fuente: Dalmau - Rovira, 2016

Ejemplo 2. Esquema de propagación del fuego de los cipreses a la vivienda destruída.  Incendio Forestal de Carcaixent, junio de 2016, en Valencia. Fuente: Dalmau - Rovira, 2016

Ejemplo 2. Vista panorámica de la vivienda afectada. Zona llana, y vivienda con franja de separación rodeada de una barrera verde... de cipreses. Incendio Forestal de Carcaixent, junio de 2016, en Valencia. Fuente: Dalmau - Rovira, 2016

Bonita marmota. Fuente: Twitter @BosqueHabitado





dijous, 4 d’agost de 2016

#IFJedey Incendios forestales en el Archipiélago Canario, y la muerte de un Agente de Medio Ambiente...


Hace un par de semanas nos escribieron desde "El Espejo Canario", magazine radiofónico del archipiélago, para concertar una entrevista sobre el problema de los incendios forestales en las islas. Tuvimos la ocasión de trabajar con muchos profesionales de los medios de comunicación gracias a un curso para profesionales de la comunicación organizado por el Cabildo de Gran Canaria. Y fue un placer ver su buena disposición a aprender y a mejorar la información que aportan a la sociedad.

Curso sobre incendios forestales para profesionales de la comunicación. Gran Canaria, 2016
Fuente: Medi XXI GSA

Las personas que nos propusieron la entrevista participaron en el curso que tenía por objeto ayudarles a mejorar su seguridad y la información que elaboran. Tras conocer nuestro trabajo consideraron que podíamos aportar información útil en su programa y nos invitaron a participar. 

Por desgracia nos ha tocado hablar justo con el incendio forestal de Jedey activo, zona del Parque Natural de Cumbre Vieja, entre El Paso y Los Llanos de Aridane. 

Podéis escuchar el audio aquí. Entrevista a Ferran Dalmau - Rovira, Director de Medi XXI GSA el 04/08/2016 en El Espejo Canario.

Conocemos bien aquella isla bonita. Tuvimos la fortuna de compartir tiempo y espacio con la buena gente del Parque Nacional de La Caldera de Taburiente y también del Cabildo de La Palma durante ejercicios prácticos de defensa contra incendios precisamente... maldita casualidad. 


Participantes en ejercicio operativo de defensa contra incendios forestales. La Palma, 18/09/2015


Vaya por delante nuestro reconocimiento a la labor de todo el operativo, a las familias y amigos que lo pasan mal cuando esta gente sale de casa a jugarse el tipo para apagar un incendio. Bomberos Forestales del Cabildo, del Parque Nacional, Agentes de Medio Ambiente, BRIF de Punta Gorda, Unidad Militar de Emergencias, agrupaciones de Protección Civil, AEA,... y especialmente a los que han pagado el precio más alto por defender los bosques de tan bello enclave. 

Ánimo a los amigos y compañeros que a estas horas luchan por proteger el patrimonio natural palmero y de todos los que apreciamos Canarias.

Respecto al desgraciado fallecimiento del Agente de Medio Ambiente, honremos su memoria y la de tod@s aquellos que dieron su vida en la lucha contra el fuego aprendiendo de los errores. Honremos su memoria, su esfuerzo y la causa por la que dieron su vida gestionando nuestros bosques y tratando de que no vuelva a ocurrir.  

Descansa En Paz Francisco Santana. Agente de Medio Ambiente del Cabildo de La Palma. 
Servidor Público que dio su vida en la lucha contra incendios forestales en julio de 2016.




Respetuosa y afectuosamente, 

en nombre de todo nuestro equipo

Ferran Dalmau - Rovira
Ingeniero Forestal. Técnico de Emergencias. Director de Medi XXI GSA

Francisco Quinto Peris
Ingeniero de Montes. Responsable del Área de Ingeniería y proyectos de Medi XXI GSA

Ivan Furó Picot
Ingeniero de Montes. Técnico del Área de Ingeniería y proyectos de Medi XXI GSA

dimarts, 26 de juliol de 2016

L'extinció és resposta, però no la solució...

Anava cap a casa dels meus pares quan he vist a un imprudent (per no utilitzar adjectius més desagradables...) tirar un cigarret per la finestra en una carretera que transcorre per zona forestal.

M'he indignat. Molt, de fet. Especialment perquè fa poc va cremar Carcaixent, va cremar Bolbaite, i hui estaven cremant Tavernes de la Valldigna i Artana.

M'he indignat perquè els focs d'ahir els provocaren altres imprudents. I perquè sembla que l'estupidesa humana no té límits. Per això, com que no acabarem de moment amb les imprudències, solament podem treballar. I cal fer-ho en dos fronts. L'educació (pedagogia forestal) i l'escenari en el que volem jugar la partida contra el foc... (gestió forestal). Tavernes una bengala... Artana una crema agrícola... i és que "el sentit comú és el menys comú dels sentits...". Malauradament.

I així ens va...

Vaja per davant el meu respecte, ànim i reconeixement a les persones que es juguen la vida en els incendis forestals per culpa d'imprudències estúpides comeses per imprudents... 

Hui toca replicar un article publicat fa poc més d'un mes al diari. La resposta al problema forestal requereix consciència (via educació) i requereix millorar l'escenari (via gestió).

Però sobretot, requereix trellat. I d'això, per desgràcia, no anem sobrats. 

Incendi forestal d'Artana (25/07/2016). Causa: imprudència 


Article publicat en el diari Levante - emv (21/06/2016)

Ferran Dalmau Rovira. Enginyer Forestal

La primera lliçó que hem d'aprendre després de l'onada d'incendis que es multipliquen en aquests dies per tot el territori valencià és que cal passar ja d'una actitud reactiva a una proactiva. La societat actual s´ha desnaturalitzat i viu d´esquenes als espais naturals als quals solament acudeix en un sentit lúdic o esportiu. La societat ara és més urbana del que mai abans ho havia estat. I això té conseqüències directes en els incendis forestals. La percepció social sobre la muntanya en general i sobre la gestió forestal en particular és totalment urbana, en molts aspectes no adequada a la realitat rural. Es al cap i casal o es prenen les decisions que afecten al món rural, generant conflictes. La societat urbana no coneix el foc. La imatge és la d'un gran front de flama que arrasa amb tot. Es parla des del desconeixement de l'impacte de cada incendi sobre la vegetació. No es coneix el concepte severitat. No hi ha consciència sobre el fet que un foc genera resultats molt variables i que afecta de forma diferent a la pastura, el matoll o l´arbrat, segons la intensitat, altre concepte desconegut.

Un punt de vista distant respecte a les conseqüències sobre la població condiciona les polítiques territorials que en l´actualitat no són adequades per a una realitat socioeconòmica i geogràfica complexa i desvertebrada. Hi ha necessitat d´una educació forestal col·lectiva, determinant a l'hora de fer entendre els missatges relacionats amb els incendis a la població urbana, que majoritàriament condiciona les decisions polítiques.


Incendi forestal a Tavernes de la Valldigna. Causa: imprudència.
En este sentit els mitjans de comunicació i les xarxes socials suposen una oportunitat clara i potent per a la difusió dels missatges correctes. A més, són una eina operativa que pot ser utilitzada com canal informatiu a la població. Però això s´ha de preveure abans de l´incendi. La societat urbana moderna ha delegat la competència en emergències. I en eixa tendència les administracions públiques han hagut d´assumir quasi en solitari la responsabilitat de lluitar contra els incendis forestals. Durant dècades les administracions s'han centrat en tractar d'evitar que es generen incendis. A més, s´ha procurat donar una resposta reactiva tan ràpida i contundent com fora possible per apagar els que es produeixen.

El problema és que s´ha arribat a un punt en el qual la política reactiva es veu superada per incendis que estan fora de capacitat d´extinció. Hi ha tanta llenya per cremar que ni amb el doble de bombers forestals se poden apagar. Per eixe motiu, la prevenció en el marc d´una política proactiva orientada a actuar abans de que es produeixca l´incendi és l´única via factible per a solucionar el problema. Si a mig termini no s'intervé en modificar l´escenari de foc a escala de paisatge poc podran fer més helicòpters, avions, bombers forestals o exèrcit. Cal establir polítiques territorials proactives i preventives envers les reactives, compromeses amb el control de la vulnerabilitat dels espais agroforestals i els seus entorns d'interfase urbana-forestal. Paisatges i nuclis resistents al foc. Cal convertir l´amenaça en oportunitat: l´oportunitat de la gestió forestal sostenible.




dimarts, 12 de juliol de 2016

EL CANVI DE PARADIGMA FORESTAL I LA SOCIETAT URBANA (o què bonito es vivir en el campo, però com es nota que no tens ni idea del que implica, "mante"...)

Amb aquest títol tan sugerent (el text entre parèntesi és collita pròpia) ha publicat la premsa un article necessari de Rafael Delgado, Doctor enginyer forestal, professor de la UPV en la qual milita ensenyant als futurs enginyers a estimar-se el territori, i Director del CEIC Alfons el Vell de Gandia, que no és per a res poca cosa. Tinc el plaer d'haver compartit bones experiències professionals amb Rafa en la UPV i ara després d'haver deixat la Universitat. I he de dir que és una persona acuradíssima a l'hora de la feina.

A banda d'una persona culta i intel·ligent, és una persona compromesa amb la societat. I tinc l'immens plaer d'haver parit un llibre d'enginyeria de projectes per al medi natural des d'una perspectiva ambiental i de sostenibilitat per a l'editorial de la Universitat Politècnica de València. Per això en aquesta ocasió en lloc d'escriure jo, reproduiré fil per randa el magnífic article que ha publicat.

L'ecologisme urbanocèntric no pot pretendre (i ho pretén a diari) decidir per les persones que admirablement han decidit resistir al món rural. Caldrà escoltar-los (als que hi viuen), no?

És molt bonic viure en el camp (com irònicament està subtitulat el post) però la inconsciència (manca de consciència) i el desconeixement urbà de la realitat rural ja han condicionat massa la vida al camp. I per contra el "tota la vida s'ha fet així" tampoc val ja. El món rural també ha d'evolucionar cap a preceptes de sostenibilitat imprescindibles en el segle XXI.

Subscric paraula per paraula les formes, el plantejament i la necessitat que reflexa l'article. Cal deixar el dogmatisme (d'uns i d'altres) i l'actitud de "el que jo pense és millor que el que penses tu perquè ho dic jo..." . Ens cal trellat. I evidentment ens cal gestió forestal sostenible. La biomassa és una possibilitat però no l'única. Hi ha més.

Però si des de certs sectors social se criminalitza s'està perjudicant al món rural. L'aprofitament de la biomassa forestal no és bo ni dolent per ell mateix. Dependrà de com, d'on, de quant... i com aquest, molts altres exemples...


Treballs d'Ordenació Forestal Sostenible desenvolupats per Medi XXI GSA al terme municipal de Vilafranca (Alt Maestrat). Font: Medi XXI GSA

Cal començar a treballar sota preceptes tècnics, científics i de sostenibilitat realista. Cal deixar els plantejaments bucòlics i idíl·lics de "la vida en el campo"... 

Recorde les paraules plenes d'ironia i encert de l'alcalde de Segorbe al darrer Congrés Forestal. "qué bonito es vivir en el campo...", que sí, és bonic. Però és dur. I més quan des de les zones urbanes no s'articulen mesures per a fer-ho més sostenible.

Gràcies Rafa. Pel trellat, i per la feina.

Enhorabona.

#Salut, #trellat i #sostenibilitat.

Rafael Delgado Artès. Doctor enginyer forestal.




El canvi de paradigma forestal i la societat urbana

És evident que el segle XX ens ha portat molts i ben grans canvis de tota mena: socials, tecnològics, culturals... Tot i això, per a molts autors el més important de tots per la seua magnitud, transversalitat i transcendència en el territori i en el futur ha estat el procés que es coneix com a “desagrarització”, que té distintes conseqüències i manifestacions, com ara la despoblació rural i per tant la desertització d’amples zones de territori. 

Aquest és un fenomen comú dels països desenvolupats, però que al nord d’Europa va esdevindre de manera gradual al llarg de dos segles (amb una profunda revolució industrial pel mig, al segle XIX) mentre que a casa nostra s’ha produït de manera brusca i recent, principalment en la segona meitat del segle XX, amb efectes aguts i grans desajustos, sense possibilitat d’atenuació ni de reutilització dels recursos.

Les dades parlen: entre 1960 i 1975 la meitat (!) de la població rural del País Valencià desapareix. Actualment, en la majoria de les nostres comarques interiors estem per baix de 10 habitants per km2 i aquest procés, lluny d’aturar-se, està en plena evolució ja que les projeccions demogràfiques sobre una població actual extremadament envellida, situen moltes comarques per baix de 5 habitants per km2 en menys de dues dècades. Una densitat de població actual clarament inferior a les estimacions de diversos autors sobre la densitat de població neolítica del nostre territori (ai làs!). 

Com a conseqüència, el cessament de les (mil·lenàries) activitats pecuàries i agroforestals en la major part del territori rural ha produït una acumulació de biomassa forestal desconeguda en la història, entre altres efectes. El canvi de paradigma és clar i indiscutible: per primera vegada des del neolític s’abandona massivament l’aprofitament dels recursos del sector primari. Dins d’aquest sector, el protagonisme de la cobertura forestal del sòl front a l’agrícola és clara i en augment i també per primera vegada la producció del recurs forestal supera la demanda. A una escala clarament observable, tothom pot observar l’inexorable, ràpid i continu abandonament actual de les zones agrícoles intermèdies de secà (principal ús del territori).

Què hi farem! Ja sabíem que som un país d’extrems (per cert: que sovint reprodueix el comportament dels sistemes ecològics immadurs). Heus ací que en mig segle hem passat de la desforestació més absoluta a una forestació mai coneguda des de fa 8.000 anys, segons tots els estudis. Un canvi brusc que no sembla ser del tot bo, perquè les pèrdues són importantíssimes i de ben diversa índole: culturals, socials i econòmiques, però també ecològiques entre d’altres, sense possibilitat de marxa enrere, si atenem les previsions. Els principals valors dels paisatges mediterranis per als distints organismes internacionals (IFIE, FAO...), basats en la seua estructura en mosaic agroforestal, estan seriosament amenaçats de desaparèixer per la fi de la gestió mil·lenària. 

Mentrestant, la percepció social –majoritàriament urbana i cada vegada més- del fenòmen és clarament esbiaixada i intermediada pel relat dels mitjans de comunicació i un ecologisme urbanocèntric, sovint basat en eslògans interessats, que no entén el món agroforestal i que el discrimina en el paper de jardí de darrere de la ciutat, sotmès a tot tipus de limitacions (més de la meitat del territori forestal està protegit i en un terç dels casos per més d’una figura), a més d’una desestructuració a tots els nivells i una infradotació insostenible. La societat urbana (bastant poc sostenible per cert) imposa el seu relat i les seues normes sobre un territori que majoritàriament desconeix; despoblat i envellit.

La magnitud actual dels incendis forestals, dins de la seua gravetat, és sols un símptoma de la situació. Però jo no els voldria magnificar ni posar-los en el centre de la qüestió forestal. És cert que front als incendis forestals de quarta generació, de centenars de milers d’hectàrees, la resposta de la societat urbana és únicament invertir més diners en uns mitjans d’extinció caríssims i mirar cap a un altre costat la resta del temps (algú ha comparat el que costen els mitjans aeris en un sol incendi en relació al que costa la planificació i gestió del bosc....?). Això és greu, però ja està bé de recordar-se de Santa Bàrbara només quan trona! Cal abordar la situació en positiu. 

El nou paradigma forestal, irrefutablement, ha vingut per a quedar-se i a ell cal respondre sense les trampes al solitari que tant ens solen agradar i que cal defugir. Mirem al futur i no al passat i a partir del nou escenari, planifiquem: lluny de ser un problema, el medi forestal és una oportunitat, una font de múltiples béns i serveis renovables i sostenibles per al futur i no ha de tenir un sol objectiu, perquè és extens, transversal i multiproductiu per excel·lència. Apostem per la gestió dels recursos naturals (pels sectors primari, secundari i terciari) amb sostenibilitat, basant-nos en criteris tècnics aplicats i no ideològics ni d’opinió, i demanem a l’administració que assumesca el paper que li pertoca. Cal desenvolupar i generar riquesa als espais agroforestals i rurals mitjançant la integració dels sectors productius de proximitat, especialment el primari. Creguem-nos d’una vegada la cohesió territorial, el desenvolupament sostenible i la gestió dels recursos renovables. 

La situació, reconeguda per diversos organismes internacionals, és suficientment seriosa per escoltar els tècnics competents i allunyar-nos del terreny de l’opinió banal i de les converses demagògiques que aviat ens podrien portar a conclusions tan irrellevants com conèixer el nom del pròxim seleccionador nacional.

Rafael Delgado Artés.

Doctor enginyer forestal i professor de la UPV


Imatge del IV cicle de conferències de ciència i tecnologia de La Safor que abordaren el problema de la desagrarització. Font: CEIC Alfons El Vell

divendres, 1 d’abril de 2016

Però, i per què se cremarà la muntanya de Carcaixent?

INTRODUCCIÓ

Ara fa un any una entrada del blog va tindre una certa repercussió a propòsit de per què sempre s'inunden algunes zones de Carcaixent. Al fil de les pluges molta gent es va interessar per conèixer algunes de les raons per les que s'inunda el poble. Aprofitant que la finalitat d'este espai virtual és la divulgació de qüestions ambientals (entre d'altres), i aprofitant els canvis de Govern en molts municipis, esta entrada està dedicada a la prevenció d'incendis forestals si bé, va jugada una paella a Ca La Roja (Carcaixent) que no tindrà tanta difusió. A la gent li agrada la muntanya, però que se creme no implica cap molèstia directa, cap conseqüència en el seu dia a dia tan directa com amb l'aigua. O sí?

Dotació de bombers actuant al incendi que avançava cap la urbanització "Els Amics" de Carcaixent. La presència de població complica la gestió del incendi forestal pel risc que implica per a les persones. 
(Imatge del dia 08/09/2014 - Autor: Ferran Dalmau - Rovira)



1. CARCAIXENT, un municipi forestal.

El problema dels incendis forestals no és nou. El que sí és nou és com està percebent la societat els espais forestals. S'ha passat d'un ús productiu (llenya, ramaderia, menjar, caça, bolets, calç...) a un ús lúdic, esportiu i d'oci en molts casos. A més, l'aproximació als espais agroforestals es fa des d'una perspectiva urbana, quan no urbanita. 

Potser no hi ha una consciència real, però Carcaixent és un municipi amb una important superfície forestal. Quasi el 50% del total de tot el terme municipal. Concretament 2.702 hectàrees aproximadament són forestals. I dic aproximadament perquè l'abandó de terres de cultiu en àrees limítrofs a espais forestals estan fent que la superfície vaja en augment. Actualment és molt provable que eixa xifra siga major, ja que molts d'eixos cultius abandonats en àrees pròximes a terrenys forestals se van repoblant de forma natural al desaparèixer l'activitat humana. Però eixes dades no estan recollides en un registre oficial. Carcaixent té una divisió global d’usos del sól d’acord amb el següent esquema:

 Superfícies totals dels diferents ecosistemes presents a Carcaixent (en ha) (Font: Agenda 21 - Medi XXI GSA).
NO FORESTAL (ha)
NATURAL O FORESTAL (ha)
TOTAL (ha)
   Urbà i urbanitzable
  Agrícola
               423
   2.816
          2.702
      5.941
           Total No Forestal: 3.239




Durant dècades el territori de Carcaixent (i molts altres municipis de La Ribera) disposaven d'una extensa xarxa de forns de calç. Estos forns que s'empraven per a obtindre el preuat material que servia per emblanquinar façanes, entre d'altres usos, consumien quantitats molt importants de llenya. Això, unit a que la calefacció era de llenya, o a una intensa vida agroforestal, o fins i tot l'ús de la fusta com a material constructiu implicava que la càrrega de combustible (quantitat de vegetació acumulada) era molt menor.


Forn de calç a Carcaixent. Partida dels Calçiners (hui en dia, Sant Blai). Font: Antonio Sabater


Però amb la "modernitat" i l'abandó dels usos tradicionals, la implementació dels combustibles fòssils, materials plàstics per als mobles, pintures plàstiques (tot això derivat del petroli...) o l'ús de nous materials de construcció en detriment de la fusta ha fet que a poc a poc les muntanyes estiguen abandonades o com molta gent diu "brutes". 

No obstant cal aclarir que brutes estan quan algunes persones incíviques (conegudes com a porquets de muntanya de dues potes...) les embruten. Una muntanya amb molta vegetació està abandonada, o no gestionada, mentre que una muntanya gestionada és aquella a la que hi ha una sèrie d'aprofitaments en els que es redueix la seua càrrega combustible. Ací podeu veure la diferència:



Muntanyes "brutes" o no gestionades. La vegetació s'acumula i resulten pràcticament impenetrables. En cas d'incendi forestal els mitjans d'extinció no poden intervindre i pateixen el que s'anomenen com a incendis fora de capacitat d'extinció. A més, no generen cap benefici econòmic (sí que en generen d'ambiental, i en menor quantia social, si bé no resulta fàcil passejar i disfrutar estes masses tan enforfoguides) Font: Medi XXI GSA. 


Muntanyes "netes" o gestionades mitjançant un Pla d'Ordenació Forestal Sostenible. La vegetació és gestionada i aprofitada de forma ordenada generant nombrosos beneficis. Des d'un punt de vista social se generen llocs de treball, se n'obté un benefici econòmic i són espais on resulta més fàcil accedir. Des del punt de vista ambiental masses millor estructurades permeten millorar la biodiversitat i avançar cap a boscos més madurs prevenint incendis forestals. Font: Ferran Dalmau Rovira. Parc Natural del Moncayo. Aragó. 


2. CARCAIXENT, un municipi que crema, i que cremarà.


Potser esta afirmació sorprendrà a alguns. Però és una realitat demostrable. De fet, el foc és un element propi dels ecosistemes mediterranis que està present de forma natural i que afavoreix la recirculació d’energia i de nutrients. Solament cal pensar que si no estiguérem els humans continuaria havent tronades amb descàrregues elèctriques. I eixes descàrregues en les condicions adients, provocarien incendis. Ja passava abans de que nosaltres poblàrem este terme municipal.

Però, com que convivim en el mateix espai cal fer una consideració respecte als incendis forestals: Les plantes són, entre altres moltes coses (éssers vius, fàbriques d'oxigen...), energia del Sol transformada en biomassa. Heus ací un exemple de diferents "biomasses" que podem trobar en el nostre dia a dia:



Diferents formes de biomassa provinent del Sol. Font: Medi XXI GSA 

De fet, per acció del foc, moltes espècies vegetals mediterrànies han evolucionat estretament lligades amb foc fins al punt que han adaptat la seua forma de viure a la presència dels incendis. Algunes generen molta llavor, altres simplement rebroten de soca i altres s'han fet una corfa ben poderosa (com les sureres) que les aïlla del calor.  El problema és que els humans estem darrere de la gran majoria d'incendis (intencionalitat, imprudències...) i no donem temps a la vegetació a recuperar el seu estat natural amb la nostra acció en algunes ocasions, i amb l'omissió en altres.

Però, com a espai de divulgació tècnica, quan se fa una afirmació cal aportar dades. I heus ací una breu aproximació: 

En les darreres dècades això ha passat a Carcaixent. Des de l'any 1.983 Carcaixent ha patit 65 incidents relacionats amb el foc forestal. Eixos conats (quan el foc no crema més d'una hectàrea) o incendis (quan sí que ho fa) han cremat, diverses vegades, la major part del terme municipal. Però l'estat en el que es troben les nostres muntanyes fa que eixe escenari puga tornar-se a repetir, i que, si no se li fica remei, tornem a estar com estàvem fa 60 anys. Esta imatge és del vol americà. Concretament de l'any 1.956. Des d'aleshores han passat exactament sis dècades (1956 - 2016).

De fet, des dels anys 80 del segle passat es produeix un Gran Incendi Forestal (G.I.F.) cada dècada, aproximadament. Ací es pot veure una mostra.

Gran Incendi Forestal anys 80. Data: 17/07/1981 Superfície afectada: 2.375 hectàrees. 

La taca que es veu a la imatge sobre la superposició del perímetre del terme municipal de Carcaixent representa la superfície afectada per l'incendi de 1.981 que va cremar la major part del terme forestal de Carcaixent que ja s'havia cremat en 1.973 . Font: Generalitat Valenciana.

Notícia apareguda en el diari ABC sobre l'episodi d'incendis en diverses localitats en 1981 en el que es fa referència al foc de Carcaixent en el que cremaren més de 2000 hectàrees. Font: ABC



Gran Incendi Forestal anys 90. Data: 13/07/1991 Superfície afectada: 4.502,20 hectàrees (amb afecció a Simat i altres termes municipals). 


La taca que es veu a la imatge sobre la superposició del perímetre del terme municipal de Carcaixent representa la superfície afectada per l'incendi de 1.991 que va cremar la major part del terme forestal de Carcaixent que ja s'havia cremat en el 81. Font: Generalitat Valenciana.


Gran Incendi Forestal anys 00. Data: 03/09/2000 Superfície afectada: 1.237 hectàrees (amb afecció a Rafelguaraf, Simat i altres termes municipals).


La taca que es veu a la imatge sobre la superposició del perímetre del terme municipal de Carcaixent representa la superfície afectada per l'incendi del 2000 que va afectar solament el sector sud - oest del terme municipal i que va poder ser controlat en la zona de l'Hort de Soriano (part alta de la Font de La Parra). No obstant,la zona cremada ja havia estat afectada pels focs dels 80 i dels 90. Font: Generalitat Valenciana.


Gran Incendi Forestal anys 10. Data: 07/09/2010 Superfície afectada: 2.059 hectàrees (amb afecció a Rafelguaraf, Simat i altres termes municipals).


La taca que es veu a la imatge sobre la superposició del perímetre del terme municipal de Carcaixent representa la superfície afectada per l'incendi del 2010 que va afectar solament el sector sud - oest del terme municipal i que va poder ser controlat en la pista de les Cases d'Alberola. No obstant,la zona cremada ja havia estat afectada pels focs dels 80 i dels 90. Font: Generalitat Valenciana.

Per tant, d'estes dades es poden extreure algunes conclusions: 

  • D'acord amb la sèrie històrica de les darreres dècades, just ara que fa 100 anys que Carcaixent va obtindre el títol de ciutat, estem dins del període de retorn per tornar a patir un Gran Incendi Forestal. Estadísticament en els propers 5 anys és probable que la situació es torne a repetir atenent a les dades històriques i considerant l'estat en el que es troben les zones agroforestals.
  • Solament s'ha fet referència als Grans Incendis Forestals (+ de 500 hectàrees) però se n'han patit molts altres, majoritàriament per causalitat humana. Afortunadament els Serveis d'Emergència van poder parar-los a temps, no sense dificultats. Però si el foc es produeix el dia en que hi ha simultaneïtat (diversos incendis al mateix temps) o en el que la meteorologia és més desfavorable... el resultat pot ser inevitable.

Desplegament de mitjans davant el conat incendi forestal 31/07/2014 entre l'antiga via del tren Carcaixent - Dènia i la CV-50 a l'altura del barranc de l'Estret en terme municipal d'Alzira amb potencial d'afecció a Carcaixent. En alguns punts el foc va creuar l'antic traçat de la via i podria haver progressat a Carcaixent.  Afortunadament la ràpida intervenció dels Serveis d'Emergències (Bombers del Consorci Provincial de València, Protecció Civil de Carcaixent, PROCARSA, Policia Local d'Alzira i Carcaixent, VACIF Alzira, Guàrdia Civil, Brigades Forestals, mitjans aeris de la Generalitat Valenciana...) aconseguiren controlar el foc que s'havia iniciat perquè un particular estava cremant unes restes vegetals. Autor: Ferran Dalmau - Rovira, 2014

  • Els cultius abandonats constitueixen un risc cada dia més important des del punt de vista dels incidents relacionats amb el foc. Exemple cultius abandonats cremant en la zona del Racó de la Maragua. Si en lloc d'anar el vent cap al casc urbà hagués anat en sentit contrari hauria generat molts més problemes: 
  • La presència de persones i cases en contacte amb zones de risc genera un problema greu per a la protecció civil. A més, condiciona notablement les operacions d'extinció, seguretat i control. Exemple: un foc que comença en un camp corre entre els termes de Carcaixent i Alzira votant de solar en solar fins a arribar al Monestir de La Barraca d'Aigües Vives. Novament, per fortuna, els mitjans van evitar un problema major, però el potencial del foc per provocar danys en Santa Marina, l'Hospital i els altres nuclis de població de la zona era evident. 


3. Aleshores, què se pot fer per a evitar-ho?


Res. És com pretendre que no ploga per a que no hi haja inundacions... Des d'un punt de vista molt resumit hi ha almenys quatre factors que condicionen la gestió i ordenació del sòl forestal. La propietat del sòl (majoritàriament privada), els usos confrontants (contacte entre usos diferents normalment agrícola - forestal o urbà - forestal), l’absència d’una planificació específica d’ús i gestió de les zones de muntanya (no existeix ordenació del territori efectiva), i el risc davant els incendis forestals (no hi ha pla de prevenció d'incendis)
.


Carcaixent després dels grans incendis forestals de meitat del segle XX. Font: Vol americà 1965 - Institut Cartogràfic Valencià


video
Bombers del Consorci Provincial de València davant l'incendi del 08/09/2014 en les rodalies de la urbanització "Els Amics" a Carcaixent. Autor: Ferran Dalmau Rovira.


Tard o prompte les muntanyes de Carcaixent (o la de qualsevol altre municipi mediterrani) tornaran a cremar-se. El foc és un fet que forma part de l'ecosistema mediterrani. Que eixe futur incendi forestal creme més o que creme menys superfície, que faça més o menys mal, dependrà de si s'han adoptat mesures preventives abans per tal de minimitzar el seu impacte. Per a aconseguir-ho cal millorar les condicions del territori (menys combustible, àrees que possibiliten el control del foc, pistes, dipòsits d'aigua, plans d'emergència i evacuació...). I aconseguir-ho és una responsabilitat compartida entre els poders públics i la ciutadania. I cal ser conscients d'un fet: els incendis forestals tenen conseqüències directes sobre moltes qüestions, com ara les inundacions. La pèrdua de la coberta vegetal genera més problemes quan hi ha pluja torrencial, a banda de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, la destrucció del paisatge, els danys econòmics directes i indirectes... Un exemple: l'enfonsament del pont de Beniarbeig sobre el Riu Girona l'any 2007 va ser provocat per un episodi de pluges torrencials. El que no s'ha avaluat adientment és l'efecte que la manca de coberta vegetal va tindre sobre este fet. Per a que el lector tinga una referència. Quan plou sobre un bosc, o sobre vegetació madura, aproximadament el 90% de l'aigua (90 de cada 100 litres) va a parar als aqüífers. El 10% restant provoca el que s'anomena escorrentia superficial que no és altra cosa que l'aigua que va a parar als barrancs i als rius. 

Si eliminem la coberta vegetal estos percentatges s'inverteixen. Així doncs, 10 litres de cada 100 passen als aqüífers i 90 corren pels barrancs. És lògic imaginar l'efecte, no?

Moment en el que s'enfonsa el pont de Beniarbeig sobre el riu Girona en 2007. Font: Youtube



Actualment, davant el problema dels incendis forestals hi ha una política REACTIVA. És a dir, es reacciona quan es produeix el problema. Però l'experiència està demostrant que el que realment cal és apostar per polítiques PROACTIVES i actuar ABANS de que es produeixca l'emergència. Al remat, l'única cosa que podem decidir és en quin escenari es jugarà la partida. La prevenció representa, sense dubte, gran part de la solució. I tot i que Carcaixent va per davant de molts altres municipis, encara queda molta feina per fer.


Heus ací dos exemples en positiu per tancar el post:

Jornades prevenció incendis en urbanitzacions 2015



Visita Secretari Autonòmic per veure projectes en matèria preventiva a Carcaixent


Podem actuar, i tractar de protegir el patrimoni natural, o podem protestar el dia de l'incendi.

Què prefereix vostè?